Nuda, tèba, amorosa, passa soleta devath la ploja. Estiu fenit. L'imatge, amor lusent molhat, se'n va dens la bruma d'abòr
Totun, capborrut, lo só trauca la nubla En me brutlant los uelhs vielhs. A on deshèi lo traç de la soa alen : esbarrit dens la cuèva escura d'ua nueit inacabada o abandonat, atau, frement sus l'èrba cauda d'un ser d'agost ?
Non sèi mei on me mian los pas. Penut, sarrat, premut, Tròç amar de carn, nèrvis e òs. Suu ton piet, bavi lo shuc d'ua fruta agra, present deu Diable, diable de present. Espiar usclat.
A boca de nueit tringla l'esquira de la catedrau. Lescar drom, pesuga d'arren. Te tieni la man, mainada. Ns'estancam, còp sec, briacs, au mitan deu Monde. Un camin aspre e calhavut mia a l'espèr d'ua auba navèra a la Paraula arretrobada.
Mes sus las montanhas negras e blancas boha un aire viciat, hòu de malícia e de dòu. Capvath la Caronha s'estira, lasciva. Shens cès ni pausa, viran los vutres, punts negrós e mavents. Esmavents. Clarvedents.
La deishèi enairà's cap au cèu vueit deu passat. Non la deisharàs pas, n'ac voi pas. E m'escotas ? E m'entenes ? Non pòt esvaní's atau. Non vencerà lo Mau T'ac juri. N'an mentit.